“Les coses que passen no tornen més”

tv 1

tv 2

tv 3

Vaig mantenint el Prímula tot esperant enllestir el nou blog, en el que hi haurà una secció en la que, quan algun fet em suggereixi un comentari, el pugui penjar. Però no serà la secció principal, ni apareixerà cada dia, com he vingut fent fins fa poc.

El comentari d’avui gira entorn de dos programes que he vist a TV3. El primer, dedicat a l’assetjament escolar. Tots n’hem sentit a parlar més d’un cop, d’això. Els Trenta Minuts d’avui no és un documental “savi” obre el tema però sí un relat humà i emotiu. Noies i nois donant la cara han parlat del molt que han patit, a l’escola, en ser víctimes del maltracta dels companys, de les burles, del menysteniment i fins i tot de les agressions físiques. I això –ha comentat una psicòloga- just quan la personalitat d’aquests noiets i noietes s’està construint. ¿Podem imaginar quines seqüeles poden deixar en aquestes personetes, quan s’està construint la seva personalitat? Una de les nenes assetjades no ho va resistir i es llevà la vida…

L’altre programa és el de l’Oms, El convidat. El personatge triat avui era Jaume Marsé, un home de classe mitjana que cursà la carrera de periodisme però que l’alcoholisme l’arrossegà a la indigència. Ara viu en la residència de l’obra social Arrels, i se sent agraït i fins i tot feliç. L’Oms li pregunta si  no li agradaria reprendre els lligams amb la família. Jaume Marsé li contesta que hi ha coses que, “un cop han passat ja no tornen mai més”. “És com quan un pont cau; ja no es refà, se n’ha de construir un de nou”. Impressionat per aquesta mena d’ataràxia, Oms li ha preguntat si no li queda ni una foto de l’Amparo, del seu fill, dels pares… La resposta no podia ser més contundent: “En tenia algunes però dormint al banc em van robar la bolsa on ho tenia tot; em vaig quedar sense res, també sense les fotos”.

Gent pobre, gent que pateix… El documental de manera discreta es passeja pel món lumpen de Barcelona. “Un món que no veiem perquè les coses que no ens agraden, no les mirem”. Que bé que ens les mostri la televisió, i amb l’empatia encomanadissa d’el convidat.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Dia a dia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s