Més enllà del nom

Biblioteca del Fondo. Expositor amb llibres d’edicions Fòrum-Grama

Esmentar-ho em neguiteja; com si portés una camisa que no em fa el pes. Però les coses són com són i si no es torcen, el  dimecres 11 de febrer la sala d’actes de la biblioteca del Fondo rebrà el meu nom. L’Ajuntament ha pres aquesta decisió després que una bona colla de conciutadans haguessin estat movent-se perquè la biblioteca del populós barri portés el meu nom. Rere la meva candidatura hi havia gent del Fondo –antics joves i adults que s’aplegaven entorn de la parròquia i d’entitats que van néixer sota el seu suport, com el Centre Amigos del Fondo, Grama i l’Associació de Veïns–, als quals s’ajuntà un grup de persones de Gent, guanyades “a la causa” per l’amic Fermín, que argumentava que ell s’inicià en la lectura gràcies a la  Biblioteca Popular que funcionava en la nau de l’església.

Quan vaig saber que s’havien dut les firmes a l’Ajuntament em va saber greu, i en certa manera m’hi vaig oposar. Qüestions personals a part, als amics i amigues que impulsaren la nominació (entre els quals els animosos Eugeni, Alfons, Agustinai Manel…), i al Fermín (que convencé companys seus de Gent que s’hi adherissin, adduint que ell s’havia aficionat a llegir gràcies a la Biblioteca Popular (*) que vam crear en la nau de la parròquia del Fondo), que em basava en què actualment ben poca gent del barri em coneix i que, d’aquí a un temps, seré totalment un desconegut. En canvi, el barri sempre existirà i, si se’l relaciona amb la biblioteca, guanyarà prestigi.

La resposta dels amics em commogué. Em van parlar d’agraïment i d’estimació, i del molt que per a ells van significar aquells anys, i que rere el meu nom s’evocaria tot allò. Una anys magnífics, un procés social i fins i tot eclesial, ben vigent avui. Per això vaig acabar acceptant la proposta alternativa que l’Ajuntament els oferí al rebutjar-los la sol·licitud; decidiren que el meu nom el posarien a la sala d’actes. Ho vaig acceptar amb una condició: que a més de penjar a la paret el nom es creés un espai (lligat a la sala) com a seu del meu llegat i, sobretot, pensant que aquest “lloc” pogués convertir-se en una plataforma d’activitats a favor del barri del Fondo. Un espai del qual se’n fa responsable Fòrum-Grama.

No us negaré que això em fa molta il·lusió, ara que he entrat de ple en l’etapa crepuscular. Ho veig com una manera d’allargar la presència i complicitat amb la meva gent, els amics i amigues d’ahir i d’avui  i, per què no?, de demà passat.

(*) nota: si voleu llegir una glossa sobre la Biblioteca Popular del Fondo, cliqueu el número 217 en la casella de cerca, de la columna del costat.