El nom de la mare

La meva mare (primera de l’esquerra) amb la seva mare, germanes i germà

A la consideració que vaig escriure ahir respecte del sentiment desagradós que en un principi em produí la nominació de la sala de la Biblioteca del Fondo amb només el meu nom, hi afegeixo un altre motiu. Per superar que no s’al·ludeixi explícitament la gent del Fondo, la solució de l’espai com a “lloc” des on  treballar per la memòria del passat, i per l’actual gent que viu al barri, em satisfà prou. En camvi em costa acceptar que no hi aparegui el cognom matern. És una qüestió que arrossego de sempre, i em sap greu, perquè els cognoms serveixen per recordar els pares, concretament el pare i la mare. En el meu cas, havent perdut la mare quan jo era molt petit, tinc més raons per fer-la present, també a través d’una cosa simple com és un cognom.

Ja ho pensava quan era al col·legi, quan signava els escrits amb una firma quilomètrica: Jaume Patriç Sayrach Fatjó dels Xiprers. La pràctica em va dur a la seva simplificació. El cognom matern va caure i el Patriç ha quedat reduït a una P, seguida d’un punt. I no cal dir que aviat vaig abandonar els recargolaments infantil de la rúbrica, que vaig copiar d’un admirat professor de literatura, l’esculapi Josep Poch.

Pensant en la meva mare, quan vam iniciar la col·lecció de llibres del Fòrum la vaig ficar en l’editorial fantasma, fent-la constar en els crèdits; per això en els quinze llibres que hem publicat, surt l’epígraf “Fons Montserrat Fatjó dels Xiprers”. En realitat, el capital al qual s’al·ludeix va ser una  aportació de 250.000 pessetes, la part que em va tocar d’una minsa herència (que havia quedat perduda no sé on). Un meu germà hi afegí la part que li tocà a ell. Les 500.000 pessetes d’aquest fons ens serviren per “somiar”, com la noieta del conte de la lletera, de fer una cosa gran, però el cost d’un sol llibre puja força més que la quantitat del fons.

Però queda la seguretat que a una mare la fa més feliç les coses bones del fill que cap altra cosa. És un pensament que m’acompanya sempre i que tindré present la tarda d’avui.