El nom de la mare

mmm

La meva mare (primera de l’esquerra) amb la seva mare, germanes i germà

A la consideració que vaig escriure ahir respecte del sentiment desagradós que en un principi em produí la nominació de la sala de la Biblioteca del Fondo amb només el meu nom, hi afegeixo un altre motiu. Per superar que no s’al·ludeixi explícitament la gent del Fondo, la solució de l’espai com a “lloc” des on  treballar per la memòria del passat, i per l’actual gent que viu al barri, em satisfà prou. En camvi em costa acceptar que no hi aparegui el cognom matern. És una qüestió que arrossego de sempre, i em sap greu, perquè els cognoms serveixen per recordar els pares, concretament el pare i la mare. En el meu cas, havent perdut la mare quan jo era molt petit, tinc més raons per fer-la present, també a través d’una cosa simple com és un cognom.

Ja ho pensava quan era al col·legi, quan signava els escrits amb una firma quilomètrica: Jaume Patriç Sayrach Fatjó dels Xiprers. La pràctica em va dur a la seva simplificació. El cognom matern va caure i el Patriç ha quedat reduït a una P, seguida d’un punt. I no cal dir que aviat vaig abandonar els recargolaments infantil de la rúbrica, que vaig copiar d’un admirat professor de literatura, l’esculapi Josep Poch.

Pensant en la meva mare, quan vam iniciar la col·lecció de llibres del Fòrum la vaig ficar en l’editorial fantasma, fent-la constar en els crèdits; per això en els quinze llibres que hem publicat, surt l’epígraf “Fons Montserrat Fatjó dels Xiprers”. En realitat, el capital al qual s’al·ludeix va ser una  aportació de 250.000 pessetes, la part que em va tocar d’una minsa herència (que havia quedat perduda no sé on). Un meu germà hi afegí la part que li tocà a ell. Les 500.000 pessetes d’aquest fons ens serviren per “somiar”, com la noieta del conte de la lletera, de fer una cosa gran, però el cost d’un sol llibre puja força més que la quantitat del fons.

Però queda la seguretat que a una mare la fa més feliç les coses bones del fill que cap altra cosa. És un pensament que m’acompanya sempre i que tindré present la tarda d’avui.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Dia a dia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El nom de la mare

  1. Paqui Aenas ha dit:

    Seguro, Jaume Patriç Sayrach Fatjó dels Xiprers, que esta tarde todo irá bien y tus pensamientos se verán engradecidos por esa película que es la vida. El tiempo nos atrapa y nos quedan cosas por plasmar y tu has conseguido aliarte con él y sin duda, gran parte de tu dedicación a los demás queda retratada para la supervivencia de esta ciudad, aunque, no quede reflejado Fatjó dels Xiprers que la memoria dará cuenta de él.
    Tu nombre se ha expandido por Santa Coloma. La ciudad se ha unido a tu filosofía através de las muchas personas que aprendieron a tu lado el buen hacer para hacer de este lugar, SU HOGAR.
    FELICIDADES!!!

  2. jaumepsayrach ha dit:

    Gràcies, Paqui1 ja fa dies que noparlem, com estàs? s’acosta la primavera, tot reneix. Que la rebis amb goig!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s